martes, 3 de marzo de 2015

Evolució de l'espècie humana



Els primers homínids van aparèixer fa entre 7.000.000 i 5.000.000 anys. Els homínids es caracteritzen per el bipedisme que és la capacitat de caminar sobre les dos extremitats inferiors a diferència d'altres animals que caminen sobre les cuatre que tenen. Aquesta capacitat a ajudat a que evolucionin dels primats ja que els ha fet caminar mes drets i tambe que les cames siguin mes llargues i fortes  que els braços per tant durant els anys han adoptat una postura que els permet caminar millor amb dues cames i que per tant queda diferenciada dels seus avantpassats.
Altres factors que han afectat a l'evolució són per exemple el fet de cuinar els aliments ja que ens ha fet perdre els queixals del seny que anteriorment teniem i per tant indirectament el descobriment del foc es la causa d'aixó. La capacitat de parlar que han desenvolupat els homo ha fet per tant que canviessin l'estructura de la cara i del coll i també que hagin utilitzat eines durant el temps ha provocat que les mans siguin menys fortes i mes primes per a poder afinar mes els moviments ja que en comptes de fer la força que farien les eines el que fan es fabricarles cosa que requereix mes precisió. Com hem dit abans els primers homínids van existir  fa 5 milions d'anys i eren els Australopitecus. Més endavant fa 1800000 anys van aparèixer els Homo Habilis. L'Homo Ergaster el seguent aparegué fa 1,2 milions d'anys. L'Homo Erectus va existir fa entre 1 Ma i 500.000 anys i fa 800.000 anys hi havia l'Homo Antecessor. L'Homo Neardenthalensis va ser el seguent. I el mes modern l'Homo Sapiens que va aparèixer fa 100.000 anys i fins a l'actualitat.  


Video: 
https://www.youtube.com/watch?v=mKusnZ4I_8g







jueves, 4 de diciembre de 2014

DEIXEM MARCA



Generalitzant el que causa la petjada ecològica es el fet de que convertim els recursos en residus més ràpidament que els residus es converteixen en recursos. Gastem molts més recursos dels que tenim i no donem temps a la biosfera per crear-ne més. I per tant creem una necessitat de mes recursos per persona per a la que la Terra no dona abast. La seva causa? Creiem que pot ser degut a l'evolució de les màquines que fan que a menys terrenys es pugui produir molt més, adobs en els cultius ja que si segons les estadístiques necessitem el doble de territori  del que disposem per generar recursos i les maquines ocupen part d’aquest territori per generar residus es obvi que es un sistema poc sostenible. Actualment, el dèficit ecològic és del 2,6 és a dir que per cada unitat de terreny que tenim en gastem 2,6. Per tal d’estabilitzar aquest dèficit i que sigui menor la població ha d’estar conscienciada de les conseqüències que té aquest sistema de consumisme i ha de prendre varies mesures per reduir la petjada ecològica que deixem individualment. Algunes d’aquestes mesures serien , per exemple, estalviar aigua, reduir els viatges en cotxe o vehicles contaminants i agafar altres alternatives com ara la bicicleta o caminar, utilitzar electrodomèstics eficients i reutilitzar i reciclar els residus que generem.  Per altra banda, tot i les moltes mes mesures que podem adoptar cadascú per reduir el nostre consum és inevitable que la societat creixi i es desenvolupi, sobretot en els països del primer món que son els que consumeixen més recursos, i aquest desenvolupament afecta directament a la petjada ecològica que deixem ja que el creixement d’un país implica la construcció d’indústries, el creixement del consum i per tant més recursos són necessaris. Per a que un país sigui sostenible ha de tenir un IDH superior a 0.8 i una petjada ecològica menor a 1.8 per tant podem observar que això no passa gaire ja que els països desenvolupats tenen un IDH òptim però per contra tenen una petjada ecològica massa gran i ,en canvi, els del 3er món no tenen un IDH suficient però si una petjada ecològica dins els marges.

PETJADA ECOLOGICA
És la quantitat que consumeix cada habitant, és dóna en ha. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode devida i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat
IDH

L'índex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta utilitzada per classificar països per nivell de "desenvolupament humà", 

domingo, 23 de noviembre de 2014

La Terra: Límits de plaques.





 Límit destructiu entre la placa d'Amèrica del Nord, la del Pacífic i la Eurasiàtica ja que està a la zona que enganxa Àsia i Amèrica per l'Oceà Pacífic. És una zona de subducció en la que es formen volcans i arcs d'illes i també es donen molts terratrèmols

A les zones de subducció una placa queda a sota de l'altre i per tant fa pujar el magma a la superfície de la que ha quedat a sobre. Si la placa que hi ha a sobre és terrestre s'hi formaran volcans que amb el temps seran una serralada  andina i si en canvi la placa és oceànica els volcans que s'hi formin faran un arc d'illes. A més a més aquests moviments provocaran terratrèmols.